[dotze]
Diferents sectors socials i molts diverses instàncies mostren, cada dia més, un interés per aquest assumpte. No obstant encara existeix un profund desconeiximent del tema, així com de les seues causes i de les seues consecuències.
En l’Informe de l’Institut Sindical Europeu sobre La Inmigració en la Europa Occidental de 1993, les migracions són la expressió col-lectiva de milions de decisions adoptades individualment. Transllueixen l’alt Grau d’interconexió de l’economia, la societat i la cultura en el món. Amb l’abaratiment dels transports, el fabulós desenvolupament de les comunicacions i l’apertura ineluctable de les fronteres, l’economia es globalitza. En el món de comunicacions instantànies de les forces de mercat, lògicament hi haura també migracions instantànies. Fluixen els productes, els capitals, les idees… Fluirá també el treball.
En termes econòmics, les migracions són un fenòmen mundial com ho són el comerç de matèries primes o el mercat de capitals. Formen part del model vigent de desenvolupament mundial i posen de manifest les canviants relacions socials, econòmiques i polítiques en el pla internacional. En els dos casos, la migració manifesta les disparitats econòmiques i socials entre el lloc d’origen i el lloc de destí.
A la nostra realitat l’inmigrant és identificat com el “diferent” en una societat que tendeix a la homogeneització cultural, degut al paper que està prenent avui a l’ambit escolar, laboral,… i, que el converteixen en referent cultural per la seua “visibilitat”. Aquesta “visibilitat” en ocasions va associada a conceptes negatius o simplement es redueix a xifres i percentatges mentre que la persona i la seua història individual queda oculta i per tant deshumanitzada.
A partir del projecte vull mostrar a dotze persones que formen part d’aquest fenòmen. L’espectador té que interactuar amb la peça, és convidat a mirar a través d’ella mitjançant un espiell diferents fotografíes d’inmigrants que viuen a Benissa, en els que apareixen simbolitzant la seua presència en la societat i al mateix temps reflexant la invisibilitat de cara a ella.
La peça es completament adaptable a qualsevol lloc, doncs es tracta d’inmigrants fotografiats que viuen a un lloc en concret amb una realitat pròpia i particular, però que en altre lloc es pot instal-lar amb la imatge d’altres persones, com que actualment en tots els llocs podem trobar gent que migra del seu pais en busca d’un millor nivell de vida e inclús intentant sobreviure. Es tracta de persones amb una identitat pròpia però que acaben sent un número més en les estadístiques de l’Estat.
La materialització de la proposta es portarà a terme amb dotze caixes o cubs d’un material sòlid, segur i resistent als agents atmosfèrics, humans,…, com és el ferro. Les dimensions dels cubs serán de 12x12x12 centímetres. Cadascun contindrà una foto d’un inmigrant i una espiera en la part frontal, per la que l’espectador mirarà, encara que no vorà res; estarà tot fosc, negre, fent al-lusió a les dificultats a les que tenen que afrontar aquestes persones per sobreviure.
A la part inferior de cada cub hi haurá un número imprés amb loneta (per que siga més resistent) que representarà la deshumanització que explicava abans, fent al-lusió al tractament del fenòmen mitjançant xifres i percentatges que obvien la part humana.
Les fotografies estarán fetes amb una càmera de fotos Polaroid, tratant així que les instantànies tinguen un caràcter espontani i realista.
